La pesta porcina africana torna a aparèixer a Catalunya després de dècades sense cap cas, generant alarma entre els ramaders. Encara que dins de la Unió Europea no hi ha restriccions, les exportacions a països com la Xina, el Japó o Mèxic han quedat paralitzades, provocant una caiguda dels preus i molta inquietud al sector.

Jordi A., productor de Muntanyola, explica com es viu la situació dins d’una granja: “Al principi tothom estava molt preocupat, però la nostra granja és lluny del focus. L’efecte més immediat és econòmic: els escorxadors autoritzats per exportar no poden enviar carn fora i això ha fet baixar els preus a Mercolleida uns 15 cèntims per quilo en dues setmanes, una davallada molt forta”.

Les pèrdues arriben en un moment en què els costos d’alimentació i energia encara són alts. “És un cop molt dur perquè no només preocupa la malaltia, sinó la supervivència de moltes explotacions”, afegeix el ramader.

Pel que fa a la salut dels animals, Jordi A. assegura que hi ha calma: “Les granges compleixen protocols de bioseguretat molt estrictes i el virus no es transmet per l’aire. L’entrada i sortida de persones i vehicles es controla amb certificats de desinfecció i zones separades per la roba i els materials. Aquestes mesures són fonamentals per reduir riscos”.

Tot i que la seva granja no està dins del radi afectat, les explotacions més properes al focus han quedat bloquejades, amb restriccions de moviment i extraccions de sang per controlar la malaltia. “Les truges continuen parint i si no podem moure el bestiar, les instal·lacions s’ompliran i correm el risc que tot col·lapsi”, adverteix.

Recordar el passat ajuda a posar la situació en perspectiva: la pesta africana va ser habitual entre els anys 60 i 90, i la pesta clàssica del 2001 va obligar a sacrificar granges senceres i bloquejar el moviment de porcs. Avui, però, el sector compta amb eines més modernes: comunicació ràpida, localització precisa i protocols estrictes que permeten controlar la malaltia abans que arribi a les granges.

Malgrat això, la falta d’una vacuna efectiva continua sent una limitació: “Fa més de cinquanta anys que es busca i encara no existeix. Tot depèn de la prevenció”, lamenta Jordi A. Tot i les dificultats, el ramader mostra un cert optimisme: “Segurament passarem un temps complicat, però almenys ara disposem de més recursos per aguantar la situació”.