Hi ha poques nits al calendari català que despertin tanta emoció col·lectiva com la revetlla de Sant Joan. Quan arriba el 23 de juny, Osona canvia de ritme. Les places s’omplen, els carrers fan olor de pólvora i les fogueres tornen a convertir-se en punt de trobada per a famílies, colles d’amics i veïns que celebren plegats l’arribada de l’estiu.

És una festa que combina alegria, tradició i identitat. I a la comarca, especialment als pobles més petits, encara conserva aquell esperit popular i comunitari que fa que molta gent la visqui com una de les dates més especials de l’any.

Una nit amb arrels molt antigues

Tot i que avui Sant Joan s’associa sobretot amb petards, coques i revetlles, l’origen de la celebració és molt més antic. La festa està vinculada al solstici d’estiu, el moment de l’any amb més hores de llum. Des de fa segles, el foc simbolitza renovació, protecció i purificació, i aquesta simbologia encara es manté viva en moltes de les tradicions actuals.

A Osona, la celebració continua tenint un fort component popular. Molts municipis organitzen activitats durant tota la jornada: cercaviles, música en directe, sopars populars i activitats familiars que culminen amb l’encesa de la foguera quan cau el vespre.

La Flama del Canigó, un dels moments més simbòlics

Un dels actes més esperats és l’arribada de la Flama del Canigó. Any rere any, diferents entitats i voluntaris porten la flama des del cim del Canigó fins als municipis de la comarca per encendre les fogueres de Sant Joan.

En ciutats com Vic, Manlleu o Torelló, l’arribada de la flama s’ha convertit en un acte carregat de simbolisme. Sovint va acompanyada de lectures de manifestos, actuacions de cultura popular i la participació d’entitats locals.

Més enllà de la festa, la Flama del Canigó representa també un element d’identitat i de cohesió cultural que continua molt present arreu del territori.

Petards, música i places plenes fins a la matinada

Quan arriba la nit, el foc i la música passen a ser protagonistes absoluts. Les revetlles omplen carrers i places d’arreu d’Osona, amb sopars populars, concerts i festes que s’allarguen fins ben entrada la matinada.

En molts pobles encara es manté la tradició de preparar la foguera entre veïns dies abans de la revetlla. És una escena habitual veure grups de joves recollint fusta o decorant espais que, unes hores més tard, es convertiran en el centre de la celebració.

I si hi ha un element imprescindible durant la nit de Sant Joan és la coca. Les pastisseries de la comarca treballen intensament durant aquells dies per preparar les tradicionals coques de fruita, crema o llardons, que continuen sent protagonistes indiscutibles de la revetlla.

Una festa que passa de generació en generació

Sant Joan és també una festa carregada de records. Per a moltes famílies, la revetlla és una tradició que es repeteix any rere any: els primers petards dels més petits, els sopars a la fresca, les converses fins tard o les fogueres compartides amb amics i familiars.

En moltes zones rurals d’Osona encara es conserven algunes creences populars vinculades a aquesta nit. Antigament, es deia que el foc protegia les cases i espantava els mals esperits, i també era habitual collir herbes remeieres durant la revetlla perquè es considerava que tenien propietats especials.

La cara menys festiva: la prevenció i els incendis

Malgrat l’ambient festiu, la nit de Sant Joan també obliga a extremar les precaucions. La combinació de foc, temperatures elevades i entorns forestals fa que la prevenció sigui especialment important en una comarca com Osona.

Els ajuntaments i els serveis d’emergència recorden cada any la necessitat de fer un ús responsable dels petards i respectar les mesures de seguretat en les fogueres, especialment en períodes de risc elevat d’incendi forestal.

Una de les nits més estimades del calendari català

Més enllà de la tradició i de la festa, Sant Joan continua sent una nit que manté intacta la capacitat de reunir la gent. Una celebració que transforma els carrers en espais de convivència i que marca, per a molts, l’inici real de l’estiu.