Aquest dijous 28 d’agost, Taradell viurà una jornada molt especial amb motiu del 40è aniversari del primer ascens català a l’Everest. L’expedició de 1985, liderada per Conrad Blanch, va marcar un abans i un després en l’alpinisme del país. Ara, quatre dècades després, els protagonistes reviuen aquella fita històrica amb un documental, una taula rodona i un reconeixement col·lectiu que manté viu l’esperit de muntanya a Osona.

El cim del món des de Catalunya

El 28 d’agost de 1985, una expedició formada per 14 alpinistes catalans i 3 xerpes nepalesos va aconseguir coronar l’Everest per primera vegada en nom de Catalunya. Els tres que van fer cim van ser Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, acompanyats pels xerpes Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma. Van pujar per l’aresta nord-est, des del Tibet, en plena temporada de monsons, una ruta reservada fins aleshores a expedicions de la Xina o el Japó.

Un dels moments més icònics va ser quan Cadiach va llegir el poema dedicat per Joan Brossa, mentre al camp base sonava 'Els Segadors' per ràdio. "Catalunya ha assolit el cim del món", va anunciar. Era un èxit col·lectiu, tant tècnic com emocional, en un context on el país començava a aixecar la veu després de la dictadura.

La nit més dura: bivac a 8.600 metres

El descens va estar marcat per dificultats extremes. Quatre alpinistes van haver d’improvisar un bivac sense oxigen a més de 8.600 m. "Mai s’havia registrat una nit així sense suport artificial", recorda Carles Vallès. Tots quatre es van abraçar dins un forat a la neu per sobreviure fins l’endemà.

L’ascens va ser fruit de dos intents previs fallits (1982 i 1983) i d’un equip amb gran experiència. Els protagonistes insisteixen: "Va ser una fita de tots, no d’uns pocs". L’alpinisme era molt diferent: menys tecnologia, menys suport i més esperit d’aventura.

De Taradell al sostre del món

El Centre Excursionista de Taradell va tenir un vincle directe amb l’expedició. Un dels alpinistes, Toni Sors, va mostrar al cim el banderí del centre, que ara s’exposa a la biblioteca municipal juntament amb objectes, fotos, el poema de Brossa i burofax de felicitació. L’espai s’ha convertit en petit museu de memòria viva de l’alpinisme català.

El poble també compta amb un monument de 15 pedres dedicat als membres de l’expedició i un carrer amb el nom de Toni Sors, que va morir el 1987 intentant coronar el Lhotse Shar.