L’antic càmera de Televisió d’Osona Albert Bagué està digitalitzant milers d’hores de gravacions d’arxiu del canal comarcal, desaparegut l’any 2012. Ho fa des de casa, amb recursos propis i a hores lliures, amb la voluntat de conservar un patrimoni audiovisual únic que recull més de tres dècades d’història local.

Un tresor audiovisual a casa seva

Amb una vintena de discos durs gairebé plens, Albert Bagué ha aconseguit conservar ja totes les gravacions de TVO compreses entre els anys 1988 i 1994. L’objectiu, però, és més ambiciós: digitalitzar tot el fons de la televisió, que inclou més de 5.000 hores de continguts enregistrats en VHS, DVD, mini-DV i altres formats.

“Això és un tresor”, afirma el càmera vigatà, que guarda tot el material amb una classificació cronològica i per actes, sempre que pot identificar la data. La seva prioritat són els màsters de càmera, la gravació original i de més qualitat.

Una feina de formiga, feta amb estima

La feina va començar arran d’un documental sobre la discoteca Roc 34, un dels locals més emblemàtics dels anys 90 a Vic. Des de llavors, Bagué ha mantingut viva la seva passió per recuperar imatges de la comarca: festes populars, activitats culturals, esdeveniments veïnals i fins i tot transformacions urbanes com el desdoblament de la C-17.

"Si no les digitalitzo jo, es perdran", diu. L’estima per TVO l’arrossega a dedicar-hi hores sense esperar res a canvi, tot i que no descarta posar valor econòmic a les imatges un cop completat el procés.

Imatges irrepetibles d’una comarca en evolució

Els enregistraments mostren el batec d’Osona durant tres dècades. “La televisió local d’abans tenia alguna cosa molt especial: era feta per la gent del poble, pels veïns, per mostrar el que passava a prop”, reivindica Bagué.

Hi apareixen figures estimades com el recordat mossèn Serinanell o el filòsof Raimon Pannikar, i també imatges que avui tenen un valor històric indiscutible. “Alguns d’aquests moments no es poden repetir. No hi havia mòbils. Si TVO no hi era, no en queda cap imatge”, subratlla.

Projectes paral·lels per recuperar l’essència

Bagué també impulsa una sèrie de vídeos per a xarxes amb Sebastià Raurell, un dels presentadors històrics de la cadena. Amb ells volen recuperar l’essència de la televisió local d’aquells anys, tot i que de moment es tracta d’un projecte puntual.

L’interès del públic creix: hi ha veïns que li demanen còpies de programes concrets, i ja s’ha generat una llista de persones pendents de si en troba algun acte determinat. Malgrat això, el futur de l’arxiu digitalitzat és encara incert.

La memòria audiovisual d’Osona, en bones mans

Tot i fer-ho sol, Bagué no se sent només un tècnic: “Em sento arxiver i historiador alhora. No només digitalitzo, sinó que preservo una part fonamental de la memòria d’Osona”.

Si pogués dedicar-s’hi a temps complet, calcula que podria acabar el projecte en dos anys. Però com que ho fa en paral·lel a la seva feina, el termini s’allarga fins a vuit o deu anys. Sigui com sigui, la tasca ja està deixant una empremta: la de recuperar un patrimoni audiovisual que forma part de la història col·lectiva de la comarca.