Un ramader del Collsacabra afectat per 16 atacs de llop ha demandat la Generalitat per la via administrativa per danys i perjudicis. Es tracta de l’explotació que va patir el primer atac de l’animal el maig de l’any passat. Joan Pròsper Fatjó-Vilas, el propietari, ha assegurat estar al límit. Ha afirmat que segueix els mètodes de prevenció que li ha indicat la conselleria de Territori, però denúncia que no ha funcionat. A banda de la sobrecàrrega de treball que li suposa la instal·lació de les malles elèctriques, calcula pèrdues de més de 60.000 euros. Reclama ajuts directes perquè les indemnitzacions actuals pel centenar d’ovelles que se li han mort són insuficients.

Muntar les malles electrificades al vespre, de 10 kg cada conjunt, desmuntar-les al matí i desbrossar el voltant de la reixa. Aquesta és la mecànica que segueix Pròsper cada dia a diferents punts de la finca de Pruit per cadascun dels tres ramats que té. Explica que el canvi de maneig dels ramats també ha comportat un canvi en la planificació dels conreus. Això fa impossible que les ovelles es puguin alimentar completament “a dent”, com ho havien fet sempre, cosa que ha implicat la disminució de la producció es lamentava.

"Treballo per l'administració, però sense cobrar", explica el ramader als mitjans el dia que fa un any que va patir el primer atac i, per tant, el moment en què es va confirmar la presència del llop al Collsacabra. Complir amb les mesures de protecció que li ha proposat l'administració li suposen una mitjana de 27 hores setmanals. A banda, després, ha de fer de ramader, de pagès dels seus camps i ocupar-se de la venda de la carn.

El jove ramader ha admès que la seva activitat està en perill per culpa del llop. Ja s’ha plantejat en diverses ocasions de tancar, per la quantitat de mals de cap que li genera aquesta situació. La família Fatjó-Vilas viu a la finca des de fa més de vuit-cents anys, treballant les terres i els camps. El ramader vol continuar fent-ho, però lamenta que si l’administració no l’ajuda haurà d’acabar tancant.

Des de l'arribada del llop, la producció ha caigut en picat. "Fa dos anys tenia el corral ple a vessar. A l'octubre 300 ovelles estaven parint, i al desembre ja començava a vendre". L'últim Nadal la situació va canviar, "a l'octubre no va parir res. Tenia la nau buida", explica Fatjó-Vilas. Això també li ha provocat la pèrdua de molts petits clients a qui venia xai al detall. "He hagut de dir que no a molta gent", lamenta el ramader.

Davant d’aquesta situació la família ha dit prou. Han optat per la via administrativa i han presentat un contenciós administratiu contra la Generalitat per danys i perjudicis. El ramader també es queixa que en tot aquest temps de totes les ovelles mortes i perdudes no ha rebut cap mena d’indemnització, han recorregut les ajudes proposades en considerar-les insuficients. Critica que es tracta d’uns imports fixats l’any 2004 que no s’ajusten a la realitat de l’actualitat. A més, per rebre-les havia de firmar una conformitat que després no faria cap mena de reclamació a l’administració.

La via administrativa no és l’única instància on ha recorregut el ramader, també s’havia posat en contacte amb la Comissió Europea per buscar solucions pel que fa als atacs del llop.

L’objectiu del ramader és que l’administració l’ajudi a continuar desenvolupant la seva activitat amb normalitat. El jove diu ser conscient que la pagesia ha de conviure amb els animals salvatges, però apunta que l’administració s’ha de fer responsable del seu llop.

El Departament de Territori ha confirmat a l’ACN el contenciós administratiu que aquesta explotació els ha interposat. Asseguren estar treballant en la millora de les compensacions econòmiques per bestiar mort o ferit per un atac de llop en el marc del Programa específic de prevenció de danys a la ramaderia. El termini de pagament dels expedients és d’uns tres mesos sempre que no hi hagi recurs.

Des de principis d’any que tenien registrades 14 ovelles i 1 cabra mortes i 9 ovelles ferides en finques de Castell Mur, Cistella, L’Esquirol i Rupit i Pruit. En el cas concret de Les Viles els consta que han tingut 2 ovelles mortes des de principi d’any, sent l’única explotació osonenca afectada. El 2024 el balanç va ser de 50 exemplars morts, entre cabres i ovelles, i un centenar d’exemplars ferits, la majoria ovelles i algunes de prenyades i 1 cabra desapareguda.

A Catalunya es té constància d’una població d’entre 8 i 10 llops, dels quals 6 estan identificats de forma genètica. Les zones per on es mouen són el Pirineu, Catalunya Central i l’Alt Empordà.